Història d'internet
Història d'internet
Història d'internet
Vocabulari
Unitat de mesura
MSN Messenger
Tipus de virus y reparacions
Creadors d'aquesta pagina
Mis enlaces favoritos
Informació extreta de:

Els Jocs a Internet
imagen
Internet va començar a l'any 1964. La que ara diem xarxa de xarxes va ser inventat per el senyor Paul Baran, de la Rand Corporation, una de les empreses consultores de futur a nivell tecnològic més importants d'Estats Units i amb una relació molt estreta amb l'administració. Així doncs, Paul Baran va determinar els requeriments necessaris per crear una xarxa ideal d'ordinadors.
Em de tenir en compte l'època de que parlem. Dins del context de la guerra freda, totes les activitats públiques i moltes de privades es dirigien cap a una política de rearmament. Tot plegat donava a aquest inici d'Internet una necessitat bàsica, sobreviure a un possible atac nuclear, de manera que si una part de la xarxa quedava inutilitzada, l'altre havia de seguir funcionant tornant a dirigir els missatges i la informació cap a altres destinataris. Per superar aquest problema, es va crear la nova idea d'una xarxa descentralitzada. No hi ha cap ordinador central que controla tota la xarxa, així s'elimina el risc que tocant un sol punt, inutilitzem tota la xarxa. En aquella època, quan només es podien fer comunicacions entre ordinadors amb un esquema jeràrquic, aquest fet va representar un important fet per USA..
No va ser fins cinc anys més tard, al 1969 que el govern d'Estats Units, mitjançant l'Advanced Research Projects Agency (ARPA), del Departament de Defensa, va desenvolupar una xarxa amb aquest esquema descentralitzat, l'ARPAnet. ARPAnet connectava diferents centres de recerca, universitaris inclosos, que estaven finançats pel Departament de Defensa, perquè estiguessin assabentats dels projectes dels altres i poguessin aprofitar els avanços conjuntament.
Per evitar el monopoli de la xarxa per part dels fabricants, va definir-se un protocol de comunicacions obert i prou senzill perquè fos utilitzat per una gran varietat de marques i models.
ARPAnet va ser un èxit gràcies a la creació al 1974 per part de Victor Cerf i Bob Kahn d'aquest bon protocol universal de comunicacions, el TCP (Transmission Control Protocol).
La segona revolució va donar-se al 1982, amb la transformació del TCP al TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que permetia l'interconnectivitat entre xarxes diferents. Aquest va incorporar-se al sistema UNIX, un llenguatge de programació estès per arreu del món, cosa que va permetre a ordinadors de tot el món tenir Internet a l'abast.
Fou al 1986 quan el Govern nord-americà va decidir crear la NFSnet (National Science Foundation net), que connectava les universitats i els centres de recerca d'Estats Units. Al 1990 va desaparèixer ARPAnet, que va ser substituïda per la NREN (National Research and Education Network). La NREN es pot considerar com el nucli d'Internet tal hi com la coneixem actualment, ja que Internet va formar-se amb la NREN i totes les xarxes que van començar a connectar-s'hi. Quan la xarxa va fer evident que era de gran interès pel món empresarial, llavors el govern va deixar de finançar la NFSnet, i va crear una nova superxarxa acadèmica, la VBNS (Very High Speed Backbone Network Service).A partir d'aleshores, la xarxa, ja es podria dir-se Internet, va passar a ser finançada per els seus propis usuaris.
Cal tenir en compte que el desenvolupament d'Internet no s’hagués creat sense el desenvolupament paral•lel de programes que en facilitaven l'ús. Com el correu electrònic, ideat el 1971 per Ray Tomlinson, el gopher, creat a la Universitat de Minessota el 1991 o el WWW, creat al CERN europeu al 1993.
El terme internet s'utilitza per a 2 termes: per anomenar un conjunt de xarxes connectades mitjançant routers i per definir la major xarxa d’internet del món.
Per acabar la introducció, podem dir que el futur d'Internet ha de ser per força fantàstica. Cada any que passa el nombre d'usuaris es dobla, i ara ja comencem a tenir a casa de sistemes de comunicació millorats, que fan que poder veure la televisió, escoltar ràdio, videoconferència, rebre programari i parlar per telèfon mitjançant l'ordinador, se'ns fa cada cop mes normal.